Enguany, l'excursió primaveral de l'APNAE ha sigut a dos dels indrets més espectaculars del Pre-Pirineu català, amb un gran valor tant paisatgístic com faunístic.
Vam sortir divendres a la tarda, i a les 17:00h ens trobàvem amb la gent que venia de Barcelona a l'àrea de Bellaterra a l'AP-7. Vam enfilar l'A-2 i la primera parada la vam fer a l'Estany d'Ivars-Vilasana. Degut a l'època de l'any, estava bastant pobre, però vam poder observar, entre d'altres, 3 gavines menudes (Larus minutus), força cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), balquers (Acrocephalus arundinaceus), ... Després d'aquesta parada, vam enfilar primer l'A-2 i després la N-230 fins a Pont de Montanyana. Allà, vam dormir a l'hostal Condes de Ribagorza, on ens vam atipar com porquets per sopar i, després d'una visita nocturna al poble, vam anar a dormir. L'endemà al matí, després d'un esmorzar esplèndid, ens vam dirigir cap al Congost de Mont-Rebei. Pel camí vam fer algunes observacions interessants, com ara capsigranys (Lanius senator), un parell de mascles de merla blava (Monticola solitarius) o una família de llebres (Lepus capensis). Arribats al pàrquing ens vam calçar i vam començar a caminar. No vam trigar massa a fer les primeres observacions interessants, com ara gralles de bec-vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) el tallarol enmascarat (Sylvia hortensis) o uns gratapalles (Emberiza cirlus). També vam veure una àguila daurada posada en una torre pròxima mig en runes. Creuar el pont penjant que dóna entrada al congost va fer pujar l'adrenalina a més d'un i, un cop a dins del congost, el paisatge era esplèndid. Al llarg del congost vam veure força roquerols (Ptyonoprogne rupestris), voltors comuns (Gyps fulvus) i un niu de ralles de bec-vermell ple de polls cridaners. Ja al final del congost, vam poder veure dos aufranys (Neophron percnopterus). La tornada la vam haver de fer a pas lleuger degut a l'amenaça de pluja. Un cop acabada la visita al congost, vam enfilar la carretera de Tremp passant pel Port de Montllobar, on vam dinar. Vam continuar el camí cap a Coll de Nargó passant per la Conca de Dellà, on vam visitar, enmig de xàfecs, el jaciment d'icnites de la Mare de Déu de la Posa. En aquest jaciment es poden observar centenars de petjades deixades pels dinosaures que habitaven la zona fa 70 milions d'anys. Realment interessant! Vam continuar cap a Coll de Nargó passant pel Coll de Bóixols, on vam fer una breu parada per observar l'espectacular paisatge. Des d'allà, a més, vam tenir la primera visió, enmig de cortines de pluja, de la Vall d'Alinyà. Feta aquesta breu parada, vam continuar cap a Coll de Nargó. Allà ens vam allotjar a l'Hostal del Llac. Després d'una breu parada a l'hostal, vam pujar fins a l'ermita de Santa Pelaia, on vam poder gaurdir d'un vespre espectacular. A més, per acabar d'arrodonir el dia, vam poder veure un voltor negre (Aegypius monachus) i una àguila daurada (Aquila chrysaetos) de segon any. El sopar el vam fer a Ca la Lluïsa del Peretó, a Llobera. De tornada cap a Coll de Nargó, vam poder gaudir d'un bonic enganyapastors (Caprimulgus europaeus) parat enmig de la carretera, enlluernat pels fars dels cotxes.
Diumenge al matí vam fer la visita a la Vall d'Alinyà. A part dels paisatges, un altre atractiu d'aquesta vall és que és l'únic lloc d'Europa on es poden veure les quatre espècies de voltor europees juntes. Aquell matí vam comptar amb l'ajut impagable de l'Aleix, un dels responsables del projecte de re-introducció del voltor negre als Pirineus (http://voltornegrepirineus.blogspot.com). De fet, vam tenir el privilegi que posés freixura al canyet expressament per a nosaltres (bé, per a nosaltres no, per als voltors!)! El primer que vam fer va ser pujar a l'ermita de Sant Ponç, un punt privilegiat per a poder observar la colònia de voltors comuns i el canyet. Mentre vam veure com l'Aleix omplenava el canyet de carronya, vam ser testimonis de com començaven a moure's els voltors. Just quan l'Aleix abandonava el canyet per unir-se a nosaltres, els voltors van llençar-se com voltors (valgui la redundància) sobre la carronya. De fet, no vam haver d'esperar gaire que apareixèssin els quatre voltors europeus: voltor comú, voltor negre (2), trencalòs (Gypaetus barbatus, 2) i aufrany (2). De fet, en algun moment van arribar a coincidir tots quatre en el mateix camp de visió dels telescopis. Al·lucinant! Mentre observàvem l'espectacle, l'Aleix va respondre molt pacientment a totes les preguntes que li vam fer. Cap a les dotze del migdia vam baixar de Sant Ponç i vam anar a l'ermita de Santa Pelaia, on vam dinar. Havent dinat, vam enfilar la carretera cap a casa, fent una parada al Mirador de la Serra Seca per a observar el paisatge i a Solsona per a fer un cafè.
Podeu veure el llistat d'espècies observades a http://docs.google.com/View?id=dhdzkpqb_135qbdz6c5
Diumenge al matí vam fer la visita a la Vall d'Alinyà. A part dels paisatges, un altre atractiu d'aquesta vall és que és l'únic lloc d'Europa on es poden veure les quatre espècies de voltor europees juntes. Aquell matí vam comptar amb l'ajut impagable de l'Aleix, un dels responsables del projecte de re-introducció del voltor negre als Pirineus (http://voltornegrepirineus.blogspot.com). De fet, vam tenir el privilegi que posés freixura al canyet expressament per a nosaltres (bé, per a nosaltres no, per als voltors!)! El primer que vam fer va ser pujar a l'ermita de Sant Ponç, un punt privilegiat per a poder observar la colònia de voltors comuns i el canyet. Mentre vam veure com l'Aleix omplenava el canyet de carronya, vam ser testimonis de com començaven a moure's els voltors. Just quan l'Aleix abandonava el canyet per unir-se a nosaltres, els voltors van llençar-se com voltors (valgui la redundància) sobre la carronya. De fet, no vam haver d'esperar gaire que apareixèssin els quatre voltors europeus: voltor comú, voltor negre (2), trencalòs (Gypaetus barbatus, 2) i aufrany (2). De fet, en algun moment van arribar a coincidir tots quatre en el mateix camp de visió dels telescopis. Al·lucinant! Mentre observàvem l'espectacle, l'Aleix va respondre molt pacientment a totes les preguntes que li vam fer. Cap a les dotze del migdia vam baixar de Sant Ponç i vam anar a l'ermita de Santa Pelaia, on vam dinar. Havent dinat, vam enfilar la carretera cap a casa, fent una parada al Mirador de la Serra Seca per a observar el paisatge i a Solsona per a fer un cafè.
Podeu veure el llistat d'espècies observades a http://docs.google.com/View?id=dhdzkpqb_135qbdz6c5
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada