Excursió de primavera a Mont-Rebei i Alinyà

Per accedir a la versió on-line d'aquest missatge feu clic aquí

Enguany, l'excursió primaveral de l'APNAE ha sigut a dos dels indrets més espectaculars del Pre-Pirineu català, amb un gran valor tant paisatgístic com faunístic.

Vam sortir divendres a la tarda, i a les 17:00h ens trobàvem amb la gent que venia de Barcelona a l'àrea de Bellaterra a l'AP-7. Vam enfilar l'A-2 i la primera parada la vam fer a l'Estany d'Ivars-Vilasana. Degut a l'època de l'any, estava bastant pobre, però vam poder observar, entre d'altres, 3 gavines menudes (Larus minutus), força cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), balquers (Acrocephalus arundinaceus), ... Després d'aquesta parada, vam enfilar primer l'A-2 i després la N-230 fins a Pont de Montanyana. Allà, vam dormir a l'hostal Condes de Ribagorza, on ens vam atipar com porquets per sopar i, després d'una visita nocturna al poble, vam anar a dormir. L'endemà al matí, després d'un esmorzar esplèndid, ens vam dirigir cap al Congost de Mont-Rebei. Pel camí vam fer algunes observacions interessants, com ara capsigranys (Lanius senator), un parell de mascles de merla blava (Monticola solitarius) o una família de llebres (Lepus capensis). Arribats al pàrquing ens vam calçar i vam començar a caminar. No vam trigar massa a fer les primeres observacions interessants, com ara gralles de bec-vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) el tallarol enmascarat (Sylvia hortensis) o uns gratapalles (Emberiza cirlus). També vam veure una àguila daurada posada en una torre pròxima mig en runes. Creuar el pont penjant que dóna entrada al congost va fer pujar l'adrenalina a més d'un i, un cop a dins del congost, el paisatge era esplèndid. Al llarg del congost vam veure força roquerols (Ptyonoprogne rupestris), voltors comuns (Gyps fulvus) i un niu de ralles de bec-vermell ple de polls cridaners. Ja al final del congost, vam poder veure dos aufranys (Neophron percnopterus). La tornada la vam haver de fer a pas lleuger degut a l'amenaça de pluja. Un cop acabada la visita al congost, vam enfilar la carretera de Tremp passant pel Port de Montllobar, on vam dinar. Vam continuar el camí cap a Coll de Nargó passant per la Conca de Dellà, on vam visitar, enmig de xàfecs, el jaciment d'icnites de la Mare de Déu de la Posa. En aquest jaciment es poden observar centenars de petjades deixades pels dinosaures que habitaven la zona fa 70 milions d'anys. Realment interessant! Vam continuar cap a Coll de Nargó passant pel Coll de Bóixols, on vam fer una breu parada per observar l'espectacular paisatge. Des d'allà, a més, vam tenir la primera visió, enmig de cortines de pluja, de la Vall d'Alinyà. Feta aquesta breu parada, vam continuar cap a Coll de Nargó. Allà ens vam allotjar a l'Hostal del Llac. Després d'una breu parada a l'hostal, vam pujar fins a l'ermita de Santa Pelaia, on vam poder gaurdir d'un vespre espectacular. A més, per acabar d'arrodonir el dia, vam poder veure un voltor negre (Aegypius monachus) i una àguila daurada (Aquila chrysaetos) de segon any. El sopar el vam fer a Ca la Lluïsa del Peretó, a Llobera. De tornada cap a Coll de Nargó, vam poder gaudir d'un bonic enganyapastors (Caprimulgus europaeus) parat enmig de la carretera, enlluernat pels fars dels cotxes.

Diumenge al matí vam fer la visita a la Vall d'Alinyà. A part dels paisatges, un altre atractiu d'aquesta vall és que és l'únic lloc d'Europa on es poden veure les quatre espècies de voltor europees juntes. Aquell matí vam comptar amb l'ajut impagable de l'Aleix, un dels responsables del projecte de re-introducció del voltor negre als Pirineus (http://voltornegrepirineus.blogspot.com). De fet, vam tenir el privilegi que posés freixura al canyet expressament per a nosaltres (bé, per a nosaltres no, per als voltors!)! El primer que vam fer va ser pujar a l'ermita de Sant Ponç, un punt privilegiat per a poder observar la colònia de voltors comuns i el canyet. Mentre vam veure com l'Aleix omplenava el canyet de carronya, vam ser testimonis de com començaven a moure's els voltors. Just quan l'Aleix abandonava el canyet per unir-se a nosaltres, els voltors van llençar-se com voltors (valgui la redundància) sobre la carronya. De fet, no vam haver d'esperar gaire que apareixèssin els quatre voltors europeus: voltor comú, voltor negre (2), trencalòs (Gypaetus barbatus, 2) i aufrany (2). De fet, en algun moment van arribar a coincidir tots quatre en el mateix camp de visió dels telescopis. Al·lucinant! Mentre observàvem l'espectacle, l'Aleix va respondre molt pacientment a totes les preguntes que li vam fer. Cap a les dotze del migdia vam baixar de Sant Ponç i vam anar a l'ermita de Santa Pelaia, on vam dinar. Havent dinat, vam enfilar la carretera cap a casa, fent una parada al Mirador de la Serra Seca per a observar el paisatge i a Solsona per a fer un cafè.

Podeu veure el llistat d'espècies observades a http://docs.google.com/View?id=dhdzkpqb_135qbdz6c5

Excursió de tardor a Gallocanta

Un cop més l'APNAE se n'ha anat d'excursió a la tardor. En aquesta ocasió hem visitat les terres aragoneses de Gallocanta. La Llacuna de Gallocanta, que es troba a tocar del poble amb el mateix nom, és mundialment coneguda per ser un dels punts més importants d'Europa per a la hivernada de les grues (Grus grus), i és habitual que cada hivern s'hi trobin uns 10.000 individus.

Puntualment, l'autobús va recollir els assistents als diferents punts de trobada de Figueres, Girona i l'àrea de Bellaterra. A quarts de deu vam arribar a la Posada del Almudi de Daroca on ens vam allotjar. Com que el viatge havia sigut llarguet, tothom va retirar aviat cap a dormir.

Dissabte vam esmorzar puntuals a les 8:00h del matí i vam fer els 20km de ens separaven de Gallocanta. El dia va començar sense ser massa fred ni ventós. De seguida vam veure els primers ramats de grues, i, per desesperació dels pagesos de la zona, vam parar al primer lloc on vam poder per observar-les. Poc després vam fer la primera parada programada. Des d'allà vam començar a caminar el parell de quilòmetres que ens separaven d'una torre de guaita. Pel camí vam poder veure moltes grues, un bon grapat de xurres (Pterocles orientalis), una esmerla (Falco columbarius) i un mascle d'arpella pàl·lida, entre d'altres ocells més habituals. Cap a les 12:00h vam retornar a l'autobús i vam enfilar la carretera cap al centre de visitants. A aquella hora començava a bufar el vent i a fer força fred. Allà vam visitar el centre i vam dinar, tot gaudint de l'espectacle que ens van oferir les grues sobrevolant els nostres caps. Havent dinat, vam anar a la Llacuna de la Zaida, on vam veure moltes anàtides, ànec cuallarg (Anas acuta), xarxet (Anas crecca) o morell cap-roig (Aythya ferina) entre d'altres. A quarts de quatre de la tarda vam desfer la carretera que dóna la volta a la llacuna fins a arribar una altra vegada al poble de Gallocanta, on vam deixar l'autobús i vam agafar la pista que porta a l'Ermita del Buen Acuerdo. Ara sí que el fred era intens, i el fort vent el feia que ho fós encara més. Tot esperant les grues vam poder gaudir d'una bona posta de sol, fins que, al final, a prop d'un miler de grues van sobrevolar la zona fins als dormiders a la llacuna. La tornada la vam fer pel mateix camí de negra nit, tot foquejant a veure si veiem algun mamífer. Van arribar a Daroca amb el temps just per fer alguna compra i visitar de nit el poble. A dos quarts de deu, a sopar i a dormir.

Diumenge al matí, havent esmorzat i feta la fotografia de rigor, vam dirigir-nos cap a l'Estany d'Ivars-Vilasana. Pel camí el vent era intens, cosa que ens feia pensar que tindríem un dinarventós a l'estany. Però un cop vam arribar-hi, vam poder comprovar que la temperatura era fantàstica, i que de vent, ni gota. Vam dinar ràpid i vam anar a fer una volta a veure què veiem. Com a més interessant podriem dir que vam veure tres gavines menudes (Larus minutus) i un parell de gavians foscos (Larus fuscus). Acabada la visita a l'estany, vam pujar a l'autobús i, un cop feta la parada del cafè, vam agafar el camí de retorn a casa.

Podeu veure les fotos a http://picasaweb.google.es/foto.apnae/Gallocanta2008#.